El PARC NATURAL DE LES CAPÇALERES DEL TER I DEL FRESER s’estén a les valls altes del Ter i del Freser, al voltant dels enclavaments de Núria i Ulldeter, fent frontera amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans.
Hi tenen territori els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló. I pràcticament tot s’integrarà dins la Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases.
Inicialment declarat com a espai del PEIN (Pla d’espais d’interès natural) l’any 1993 i més tard incorporat a la xarxa europea Natura 2000, la transformació de l’espai cap a Parc Natural implica més reconeixement i més capacitat de gestió.
El nou Parc s’integra a la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya –ara n’hi ha 13 arreu del país-, i comptarà amb un equip de gestió, que treballarà amb aquests objectius principals:
- Conservar els valors naturals excepcionals que caracteritzen el territori.
- Promoure la ramaderia extensiva tradicional.
- Facilitar la comercialització de productes i serveis relacionats amb el Parc, potenciant el turisme i les activitats de natura.
- Ordenar l’ús públic, controlant la sobre freqüentació (curses, travesses, trails).
- Reforçar els lligams a l’altra banda de la frontera, amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i les seves reserves naturals.
El Parc comptarà amb una xarxa d’equipaments i serveis, distribuïts entre els municipis que en formaran part, per acollir els visitants i turistes, i per facilitar la gestió administrativa. Els principals accessos seran des de Queralbs, Setcases i Espinavell (Molló).
Integrar-se al Parc Natural obrirà possibilitats d’acollir-se a ajuts i subvencions específics. A Catalunya, els parcs naturals existents han esdevingut dinamitzadors econòmics de primer ordre arreu on s’han implantat. Es calcula que, per cada euro invertit en un Parc Natural, es generen 8,8€ de valor afegit brut.
VALORS NATURALS I CULTURALS
Els valors naturals que més destaquen ,a primera vista, són aquells vinculats a les formes pròpies del modelat glacial, i les surgències d’aigua i els cursos torrencials, amb ràpids i sallents freqüents. Els circs, envoltats de cingles, canals i tarteres d’esquists, la majoria d’elles funcionals, els cons de dejecció de blocs, els lòbuls i cordons de les glaceres rocalloses relictes, els grans blocs erràtics, etc. I també, les espectaculars valls de modelat glacial, que s’obren a les cotes inferiors de la subunitat. Igualment, pel que fa a la flora i la fauna, formada per espècies adaptades a les rigoroses condicions de l’alta muntanya, que abasta a nivell nacional el límit de distribució d’espècies catalogades com a “molt rares” i “fràgils”, com ara per exemple la perdiu blanca (Lagopus mutus pyrenaicus) o la genciana alpina (Gentiana acaulis subsp. alpina).
Els canvis estacionals del paisatge són d’un atractiu extraordinari: des d’aspecte polar dels paisatges hivernals, fins a l’esplèndid cromatisme tardorenc, amb els bedollars daurats, passant per la magnífica florida del prats alpins i dels nerets al sota les pinedes de pi negre, i els brolls i regalims d’aigües, pels prats xops amb eufòrbies, durant l’època del desgel.
L’àrea conté un bon nombre d’hàbitats d’interès comunitari on en molta part la superfície forestal és de gestió publica (en aquest cas majoritàriament pertanyent a la Generalitat) i que fan la funció de boscos protectors. De fet, aquesta subunitat és la que presenta una major protecció dels valor naturals (ja sigui a traves del PEIN o la Xarxa Natura 2000), i alhora es torna l’àrea on es reclama augmentar-ne la preservació per salvaguardar amb més eficiència els seus valors.
L’espai es defineix també pels seus importants valors culturals i simbòlics doncs és una zona ben atractiva i amb un important llegat i tradició excursionista, com ho palesa la referència del ja desaparegut Xalet d’Ull de Ter, construït l’any 1908 i primer refugi de muntanya de l’estat espanyol; o la continuïtat en la presència de l’actual Refugi d’Ull de Ter, o bé, l’actual promoció i disseny d’una important xarxa d’itineraris de vianants per muntanya.
La combinació del substrat, el relleu, la geomorfologia i el clima, fan que una bona part d’aquesta subunitat tingui problemes d’inestabilitat de vessants. Els boscos de pi negre i de pi roig realitzen sovint un funció de boscos protectors de vessant, a més de reduir l’erosió del sòl i minvar el risc d’allaus. S’han portat a terme diverses obres per evitar l’erosió fluvial com el sistema de terrasses amb gabions de la vall de la Coma de l’Orri, o els murs per contenir els desplaçaments laterals de la llera del Ter, de Setcases per avall.
Altres valors es centren en la presència del jaciment de la Balma de les Donzelles de cronologia imprecisa però catalogat pel planejament urbanístic de Setcases; l’atractiu estètic dels diversos salts d’aigua, com el del Cossí d’en Batlló a la riera de Carboners; el bon estat de conservació del bosc de ribera i la presència encara de prats de dall; la presència de testimonis de la vida nòmada i pastoral d’aquestes contrades com són les cabanes i els refugis de pedra; l’existència de gran nombre de tanques de pedra d’encara no 30 cm d’alçada resseguits d’avellaners (Corylus avellana); les feixes amb cabanes margeneres de la zona de la Solana del Fuster; els espadats, penya-segats, cingleres i afloraments de roca per la seva abruptesa i espectacularitat; l’ús social i cultural que desenvolupa el bosc, ja sigui per motius d’esbarjo com també per la recol·lecció de bolets, plantes medicinals, caça, etc; el santuari del Catllar catalogat en el planejament de Vilallonga de Ter i considerat Bé Cultural d’Interès Nacional; i finalment, l’atractiu que suposa la presència de diversos miradors ja condicionats per el gaudi i la contemplació del paisatge, com són el Forat de l’Olla des d’on gaudireu de vistes sobre la vall del Ter, Gra de Fajol, Pastuira, etc., el Mirador d’en Xoriguera amb una esplèndida vista de la vall de Carlat, o el Mirador de la Baidana des del qual es pot contemplar gran part de terme municipal de Setcases, així com la majoria dels cims més importants.
DESCRIPCIÓ PAISATGÍSTICA
Subunitat de referència al paisatge propi d’alta muntanya. Amb cims superiors als 2.000 m. recoberts per prats montans, tarteres, roquissars i de climatologia extrema, aquesta àrea aplega els majors valors naturals de l’àmbit i és la majoria dels paisatges menys humanitzats de la vall, ja que només acull el nucli urbà de Setcases i un petit seguit de construccions aïllades al voltant de la carretera GIV-5264, a banda de les construccions vinculades a l’estació d’esquí de Vallter 2000.
La subunitat es troba coronada per un carenam de pics i serres molt emblemàtiques de l’excursionisme català (Bastiments, Gra de Fajol, Puig Pastuira, etc.) tot i que un dels aspectes més distintius és la presència d’importants calmes culminants, nues i batudes pels vents, com les de les rodalies de la zona del coll de Mentet.
La vegetació dominant són els prats alpins i subalpins propis de l’alt Pirineu, tot i que també les pinedes de pi negre amb neret ocupen bona part de les zones que es troben inferiors als 2000 m. A les parts més baixes hi dominen les rouredes com també les pinedes de pi roig, les quals han tingut una important expansió per a l’aprofitament fustaner.
Aquesta subunitat és la que abasta les zones amb major pendent, és a dir superiors al 50%, i on la presència de planes al·luvials és ínfima, destacant les que hi ha al nord i sud del nucli de Setcases com ara les Closes del Pont Nou, la plana de la Catllaresa o la Closa Gran, i on s’hi preveu algun creixement urbanístic, com per exemple en el primer cas. Els forts pendents i desnivells expliquen també que sigui la zona amb més risc d’allaus.
Fisiogràficament està formada per la capçalera del riu Ter (inclou els diferents torrents i rieres que davallen del circ d’Ulldeter) amb les conques hidrogràfiques del riu Carboner, el torrent de Coma de l’Orri i la conca de la riera del Catllar que conformen una geomorfologia amb quatre
conques visuals i fluvials, ben clares i diferenciades, que perfilen bé aquest paisatge.
La zona és també una àrea visualment sensible, ja que a banda d’acollir les muntanyes més altes de la vall de Camprodon i tenir bona part dels miradors condicionats per a la contemplació del paisatge, s’hi troba la carretera GIV-5264 i la pista d’Espinavell, que permeten una amplia visió de tota l’àrea a un gran nombre de persones, en detriment del silenci, la tranquil·litat i qualitat de la fauna.
FACTORS I DINÀMIQUES DE PAISATGE
Les principals dinàmiques en que es veu sotmesa aquesta subunitat són dues, d’una banda, els processos urbanístics i de desenvolupament d’activitats vinculades a l’oci, l’esbarjo i a l’esport, en bona part lligats a l’estació d’esquí de Vallter 2000; i de l’altra, un procés de declivi, o fins i tot d’abandó, de les activitats agropecuàries tradicionals i en especial de la ramaderia.
Enllaços recomenats:
Memòria justificativa: Declaraicó del Parc Natural
Fulletó inicial del Nou Parc Natural
Declaració del Nou Parc Natural
Propostes de rutes ecoturístiques pel Parc Natural
